Començar és fàcil. Primer de tot, he de donar les gràcies als que m'heu ajudat en totes les petites però insistents dificultats informàtiques: al Pere Setfigues -nou i flamant director de La Cua de Lluç-, al Nen de Portici i al Nimformàtic.El que serà més feixug és mantenir la regularitat en els meus posts. De fet, aquest és el principal motiu que m'ha retingut durant els últims mesos a l'hora de tirar endavant una bitàcola. El nom del bloc l'he furtat del llibre de la Montserrat Roig. Imprescindible tota ella.
El més important serà trobar el to. Vull parlar del món d'una dona, que no de totes les dones. Em fastiguegen les generalitzacions. Per motius que no venen al cas, però que he esmentat al perfil, m'estic tornant a descobrir, em fixo en detalls que havia oblidat o que senzillament havia quotidianitzat. Em fixo també en dones que estan a la xarxa. No les conec, però m'ha semblat trobar una feminitat que no és dèbil, que no és fràgil, que és transparent i que relega tabús del passat als llibres d'història. I m'agrada.
