Amb més voluntat que ganes, miro de refer la confiança que t'he perdut com qui intenta recomposar un trencaclosques que una ventada de fantasia mal portada ha tirat per terra.
Però és a mesura que recupero peces escampades per terra que en vaig trobant a faltar, i en allò que havia estat la imatge que tenia de tu, ara hi tinc espais que no goso interpretar per por de ser massa ingènua o massa condescendent.
I m'acotxo per mirar si han anat a parar sota el sofà o darrera de ves-a-saber-on...
...Perquè no sé si sabré com tornar a creure en tu si no les trobo.
