Forçant la màquina. Més carbó a la caldera. Toca ser feliços. Hem de trobar la millor cara, els millors desitjos, els millors regals. No ens portis aquella mescla de bons i mals instants que amaneix la quotidianeïtat dels nostres dies.
No. No ho diguis, si et plau. Avui toca ser feliços. No t'atreveixis a treure el vel d'aquest solstici dissimulat amb paraules sense fe, perquè avui tindrem fe. Fugaç, esporàdica, virtual, feble. Però en tindrem. O si més no, tindrem fe en tenir fe. Que Déu n'hi dó. No?
I ens trobarem amb una barreja de ganes de veure'ns, por d'estar sols i teatre. Però no gosis dir-ho. No trenquis l'harmonia del moment. No posis en evidència l'enveja que ens rata per dins. L'enveja de ser nena una altra vegada i ser feliç de debó. Que avui toca ser feliços, recoi.
I ens trobarem amb una barreja de ganes de veure'ns, por d'estar sols i teatre. Però no gosis dir-ho. No trenquis l'harmonia del moment. No posis en evidència l'enveja que ens rata per dins. L'enveja de ser nena una altra vegada i ser feliç de debó. Que avui toca ser feliços, recoi.
