dilluns, 25 de febrer de 2008

Fotogrames

Tant de bo tot fos tan fàcil com a les pel·lícules. Tant de bo sabessis en tot moment qui són els dolents -molt dolents- i aquells que t'han de rescatar al darrer moment quan tot sembla perdut. Tant de bo desembeinant l'espasa fessis fora les pors i a cop d'acer et sentissis més forta i segura. Tant de bo poguessim esbrinar els veritables motius que mouen els personatges de la nostra vida com si les escenes que ens resten amagades pel guió se'ns mostressin amb transparència. Tant de bo fóssim sempre el director del nostre propi film i no un suplent per quan aquest no pot venir a rodar les escenes menys compromeses. Tant de bo entenguessim sempre el final, però fins i tot al cine hi ha finals que no s'entenen o que voldríem diferents. Oi, Mare?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Smartphone, I hope you enjoy. The address is http://smartphone-brasil.blogspot.com. A hug.

Tramuntana ha dit...

Ostres, estava buscant informació sobre "El temps de les cireres" i va i em trobo aquest blog. No he tingut gaire temps de mirar-me'l, però avui per la tarda m'hi estaré més estona. No sé... em sembla interessant.

I ja que estic buscant informació sobre el llibre a qui "has furtat el títol" (m'encanta aquest verb!), em pregunto si tu em sabràs respondre...
Com comença el llibre? és una noia que va a la pastisseria? si és així, sé que es diu natàlia, però com es diu l'altre protagonista? Semblarà una cosa molt tonta, però és per una cosa d'un fòrum de lectura que hi ha una "superpregunta" molt embolicada i deduint deduint he arribat a aquesta pregunta...

Salut