No recordo quin d'aquests darrers dies va ser. Escarxofada al sofà. El nen fent la migdiada. Jo saltant canals a la televisió. Ensopego amb 8Tv: Operation Petticoat, d'en Blake Edwards (aquí, els directors de cine fracassats que canvien el nom dels films la van anomenar Operación Pacífico, un dia en parlaré d'aquests carallots). Sí, sí, el mateix que va fer les Panteres Rosa o l'imperdible The Party. L'havien passada aquest estiu, però me la vaig tornar a mirar. M'encanta en Cary Grant, madurot i responsable tot ell, i en Tony Curtis amb aquella carona d'entremaliat que te'l menjaries...Bé, doncs que la peli va d'un submarí que es veu obligat a acollir un destacament d'infermeres en mig de la guerra del Pacífic i com no podia ser d'una altra forma, això provoca un daltabaix en les elevades dosis de testosterona que s'acumulen entre tant homenot.
Acabada la peli em vaig descobrir calibrant els meus pits davant el mirall amb els que ostentaven les infermeres pin-up que feien anar de corcoll mitja tripulació i clar, res a fer. Els meus són mida aranja i aquelles xiques gastaven la mida meló!
I ja hi tornava a ser! És que mai estem contentes. Sempre ens falta d'aquí i ens sobra d'allà. Aquella nit només vaig sopar un iogurt... Això sí, l'endemà em vaig posar la samarreta de coll de pic més escotada que tinc..., apa!
