Tant de bo tot fos tan fàcil com a les pel·lícules. Tant de bo sabessis en tot moment qui són els dolents -molt dolents- i aquells que t'han de rescatar al darrer moment quan tot sembla perdut. Tant de bo desembeinant l'espasa fessis fora les pors i a cop d'acer et sentissis més forta i segura. Tant de bo poguessim esbrinar els veritables motius que mouen els personatges de la nostra vida com si les escenes que ens resten amagades pel guió se'ns mostressin amb transparència. Tant de bo fóssim sempre el director del nostre propi film i no un suplent per quan aquest no pot venir a rodar les escenes menys compromeses. Tant de bo entenguessim sempre el final, però fins i tot al cine hi ha finals que no s'entenen o que voldríem diferents. Oi, Mare?
Un pet és l'alegria del pobret
Fa 5 setmanes
