Més d'un any amb aquest bloc obert. És poc temps i molt temps. Tot ha canviat, com quan plou. Que sembla que tot quedarà moll i prou, però quan s'aturen els trons i s'escorren les darreres gotes de les teulades et queda aquella sensació de que l'aigua s'ha endut alguna cosa, que no saps si volies perdre o ha marxat tota sola. I tanmateix, tot repren els hàbits.Tot ha canviat, inevitablement. Com amb tu, que quan s'atura el ruixat no sé ben bé si et guanyo o et perdo. I quedo xopa de neguit que només cesa quan recupero la teva mirada i et sé més aprop o més lluny. Per unes hores. És que va així. En sóc conscient. Tot va i torna, es transmuta. I ens esquitxem de maldecaps nostres i de maldecaps prestats...
(Em fa mal aquí. Sí, sí, aquí. És de viure, sí. No s'hi pot fer res. Ja m'ho temia.)
Els dies passen, els anem empenyent. Com cada any, és temps de cireres.
