El TN en va parlar. M'ho mirava mentre dinava un àpat de diumenge reescalfat. Poques ganes de cuinar. Quan estic sola no em ve de gust passar pels fogons. Així que ahir es commemorava el DIDT. Com si les dones no en fossin de treballadores. Res a dir: ens toca treballar tant a casa com a la feina. Moltes companyes encara han de recordar periòdicament a les seves parelles masculines que la casa no es neteja sola, que el paper de WC no té un automatisme de reposició o que la rentadora i el rentavaixelles són màquines simples, i per tant, si poden entendre com recony funciona un ordinador i arreglar-ne les "malfunctions", doncs també poden "programar" aquests electrodomèstics. El TN també ens recorda un 50è aniversari.
Amb tot, després d'un gelat de nata amb oreo i l'oferta d'un panorama desolador a les pel·lícules de la tele, vaig aprofitar el sol de març per avançar bronzejat i llibre. Al vespre havia quedat amb en Benjamin Button. Una història sobre els petits moments de benestar amagats entre els fulls del calendari.
En tinc trenta i molts. He parit una filla i un fill, però no són meus. Ells només són seus i jo els dono el que no em demanen per rebre el que no té nom. No sóc lesbiana malgrat el meu renom. Així que no m'atabaleu. El renom és cosa d'uns pocasoltes amb qui faig La Cua de Lluç. No sóc feminista però m'agrada ser dona. I ell, que m'estima i l'estimo.