Mentre fèiem un cafè amb els de la feina, m'anava mirant la portada del diari que el meu company de davant llegia amb fruició. Les dues damisel·les s'enfilaven per les escales d'un palau que sempre em recorda la cuina de ma mare i moltes llesques de pa sucades, primer al plat, i després a la cassola. El duel de cintures, el desafiament de talons, la sobrietat dels vestits o la relativa senzillesa de pentinats feien anar de cul a periodistes, cronistes i altres istes pretenciosos mentre els que haurien de protagonitzar la trobada perdien el cul per semblar cul i merda. En Sarko no deixa de semblar incòmode per haver de venir a predicar en aquest cul de món, mentre espera que li facin una línia de TGV que el connecti directament amb el continent africà. Amb tot, ell que té el cul pelat de ser a cimeres de totes menes, ha d'entomar el pesat d'en ZP que no para de donar pel cul amb el G20. Sí, senyora. Una foto ben presa.
Consells de vida
Fa 8 anys
