Hi ha un mite de les fèmines que trobo esviaixat. Suposo que per aquest deix que la dona sempre s'ha fet més responsable de les feines de manteniment i neteja de casa. M'hi va fer pensar una companya amb la que vam aprofitar el migdia per anar de botigues. Ens estavem emprovant, ella una brusa (unes bruses, per ser exactes) i jo un vestit. Al cap de pocs segons d'accedir a l'emprovador i passar la cortina, la M comença a riure. Jo que em continuo despullant i ella vinga a riure. "No pot ser, tia. No pot ser." A mi, que em puja la mosca al nas més depressa que corrent, ja començo a pensar -malpensar- que se n'està fotent del meu cos hivernal, aquell que acumula greix per passar millor els freds hiemals. Ella, que em coneix bé i em fila la cara que començo a fer, que em senyala el penjador i hi torna: "Mira, mira. No pot ser..." A mi que se'm despren la mala cara de cop i se'm retalla un somriure que acaba amb rialla explosiva...
Al penjador, òrfenes de pare i sobretot, mare, unes calcetes de tira marca women'secret, de la muntanyeta d'ofertes a 3 €. Portades, segur!
M i jo, quan se'ns acaba el riure comencem a fer memòria de la descalçada que ha marxat del provador quan nosaltres hi hem entrat. Una xica alta, arregladota, amb vestit llarg de punt, morena de solàrium, que a dins la botiga no s'ha tret les ullerasses de D&G. La botiga on ens trobem no despatxa roba interior ni de bany. Per tant, la noia no sembla que hagi substituït aquesta peça de roba per una altra que li fes més patxoca. Així doncs, senzillament, s'ha oblidat de posar-se-les.
Més tard, assegudes a una terrasseta del Mercadal, disculparem a la fashion women, assegurant que hi ha tangues tan minúsculs que de vegades ens sembla que no portem res. Però malgrat tot, a mi m'ha vingut a la memòria una companya de pis universitari que sortia de casa amb les samarretes tacades d'oli, i deixava la roba bruta sota el llit fins dijous, quan la posava a la maleta perquè li rentessin a casa.
M i jo, quan se'ns acaba el riure comencem a fer memòria de la descalçada que ha marxat del provador quan nosaltres hi hem entrat. Una xica alta, arregladota, amb vestit llarg de punt, morena de solàrium, que a dins la botiga no s'ha tret les ullerasses de D&G. La botiga on ens trobem no despatxa roba interior ni de bany. Per tant, la noia no sembla que hagi substituït aquesta peça de roba per una altra que li fes més patxoca. Així doncs, senzillament, s'ha oblidat de posar-se-les.
Més tard, assegudes a una terrasseta del Mercadal, disculparem a la fashion women, assegurant que hi ha tangues tan minúsculs que de vegades ens sembla que no portem res. Però malgrat tot, a mi m'ha vingut a la memòria una companya de pis universitari que sortia de casa amb les samarretes tacades d'oli, i deixava la roba bruta sota el llit fins dijous, quan la posava a la maleta perquè li rentessin a casa.
