divendres, 8 de juny de 2007

Aquests dies

Ja vaig avisar-me que em costava ser constant. Amb tot, quan vaig cloure el primer post del bloc ja sabia que em quedava pendent el perquè del nom. Sí, clar: és el títol d'una de les obres de la Roig. Això ja ho vaig dir. Però no vaig dir perquè l'he triat...
Els dies que ens porten fins Sant Joan i Sant Pere -els del solstici d'estiu, com em recorda cada any el nen de Portici- són un garbuix d'emocions de sota pell. Xiscles d'orenetes al capvespre, els gegants amb mon fill badant al coll. La botiga de verdura del senyor Josep plena amb la varietat de préssecs, cireres, nespros, aubercocs, peres de Sant Joan i el que ha de venir (és que em torna tarona la fruita...). Les terrasses de les places de Reus, les patates de la Laurie amb una mitjana.
És que xisclaria de contenta, com les orenetes al capvespre.