divendres, 29 de juny de 2007

Postres de músic

Hi ha algú. O això em temo. Essaemaesses amunt i avall, jocs de paraules i comentaris interlineats. Temptejos per veure qui fa el primer pas, sense saber si només en seran tres o serà un començament de camí. I em retorna aquella inseguretat adolescent que pensava oblidada entre sentiments rovellats.
De fet tampoc sé si el que en vull és el cos, blanc i fibrat; la seva cara perfecta; la seva veu melosa i el seu sexe imaginat cent vegades, mirat de reüll un centenar més, descobrint les vores de la seva roba interior arrapada al ventre, que també surt desafiant per sota els texans quan l’esquena perd el nom... i esdevé cul, exacte i ferm, sense afegitons.
I jo? Què tinc per oferir-li? T'imagines que tot hagi estat fruit d'un fugaç pensament? Em descobreixo triant-me la roba quan l'haig de trobar, tota la roba: la de dins i la de fora. La que vull que es vegi i la que desitjo espiada, i... no ho puc parar.
He deixat de perdre el temps intentant etiquetar aquesta rierada bioquímica que m’assalta de fa dies. Hi és i amb això ja n’hi ha prou. Ara només em queda decidir si començo per una ametlla, potser una pansa..., una discreta avellana..., o una pruna menys dolça i més realista..., o m’agafo al dàtil, dolcíssim tot ell, sense més preàmbuls.

1 comentari:

Jobove - Reus ha dit...

hola si ets de Reus benvinguda a la xarxa de blogueros ganxets

salutacions de naltros