Els sentits sota el tel

Sota els efectes d'un atac de migranya tenaç i el contraatac d'un combinat de paracetamol, clorhidrat de buclizina, fosfat de codeïna i docusat sòdic. Amb els ulls saturats de llum, m'estiro al sofà i els tanco. Lluny però d'anul·lar l'entrada d'estímuls, el meu nas capta l'olor de sofregit dels meus veïns de replà. Podria assegurar en quin moment han afegit la tomaca a la ceba, que ja s'ha començat a enrossir. I el precís instant en què condimenten amb pebre i... llorer? Sota el balcó, la senyora F. acaba una conversa de meteorologia domèstica amb el senyor C. i es baralla amb el seu superpoblat clauer, que cau a terra com si de cop hagués tocat les vuitanta-vuit tecles d'un piano de butxaca desafinat. Ell, que avui té el dia endreçador -ja m'ha dit que no m'amoïni però, no hi havia més dies, flor?- pren una bossa de paper: l'obre de llarg amb un passeig de mans arrossegades pel paper rústic, a l'ample tot picant secament els costats, per acabar estirant l'alçada amb l'ajut de les anses. Mai les tres dimensions de l'espai havien fet tants trons. Però la tempesta no s'acaba. Em resta la lenta saragata que anirà omplint el volum empaperat. A la cuina, el microones oblidat avisa insistent que algú a descurat un tallat calent. M'aixeco per alliberar-lo del compromís. Les rajoles es devien impregnar del peix que ahir vaig bullir per assegurar l'èxit de la meva fideuà. Les ànimes en pena de cintes, burrets, rates i un congre decapitat, deuen vagar a la cerca del cel marí, mentre han fet dels fogons el seu purgatori. On és el comandament a distància del matí, per pitjar "mute"?