Potser tot no és tan greu com m'ho miro de vegades. Potser tu no ets tan fort com volies demostrar-te, ni tan feble com et mires. Potser mai has volgut llençar la tovallola. Potser mai he deixat de tenir fe. Potser t'enyoro massa, més del que cal.
Potser és anar fent carena,
cadascú amb la seva motxilla, compartint l'aigua, sense distanciar-nos
massa, esperant-nos quan cal. Ara ho començo a entendre.
Caminar al teu costat fins al final. Però això no és un potser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada