S'acosta aquella bonica època on es fan els millors propòsits de cara al futur, on es desitja que totes i tots visquem millor, on ens ho han de donat tot servit i mastegat. Parlo de les eleccions, ja hi havíeu caigut, oi? Doncs deia, que es posa en boca de les dones i els homes que fan promeses una preciosa paraula que no puc obviar: sostenibilitat. I quan l'escolto, sempre m'entra un pessigolleig a l'altura de les cinquenes costelles que és més o menys on tinc cordat el sostenidor, i em poso bé els tirants que de sobte, m'han començat a picar. De sostenidors n'hi ha de moltes menes, en funció de la mida de pit que gastis i de la forma que millor se t'hi adiu: amb anella o sense, farcits o no, de copa A, B, C, D...
...De promeses electorals també:
- Hi ha les farcides: aquelles que s'omplen de paraules sense contingut, que quan acaben de xerrar no saps ben bé que asseguren que faran però ja saps que no ho faran.
- Les que no duen anella: que cauen pel seu propi pes. Són del tipus: "Apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el parlamento de Catalunya". I la llei de la gravetat és dura i castiga molt.
- Les de tipus ABC: "Rajoy garantirà per llei l'ensenyament en castellà". Que s'ha de dir que Rajoy garanteixi res ja té nassos...
- Les que es corden per davant, que les veus venir i les que es corden per darrera..., que quan te n'adones ja te l'han fomut.
- Amb tirants i sense, que dius: si no porta tirants com pot ser que tot això que promets s'aguanti. Fins i tot n'hi ha de silicona, invisibles i desmuntables. Que són així, de posar i treure i te les claven sense pensar-s'hi gaire.
- Hi ha les tipus Wonderbra, que són meravelloses i als mítings de campanya haurien de posar la musiqueta aquella dels anuncis de compreses (a què huelen las nubes? Zum, zum. Zum, zum. Uuuuuí!). Que en Rajoy promet 150 € als pensionistes, doncs en Zapatero 200 €, apa!
O sigui, que això de trobar promeses sostenibles és com comprar un bon sostenidor: que si vas al Women Secret o a l'Oysho trobes cosetes molt mones. Però quan te les poses sempre hi ha alguna costura que pica, no saps si cordar-te'l amb els xecs del mig o del final, perquè amb uns tens la sensació que et cau i l'altre t'apreta. Per tant, si vols una peça bona, allò que se'n diu bona..., més et val anar a cal Ricart que sempre, sempre te'ls acaben arreglant a mida.
...De promeses electorals també:
- Hi ha les farcides: aquelles que s'omplen de paraules sense contingut, que quan acaben de xerrar no saps ben bé que asseguren que faran però ja saps que no ho faran.
- Les que no duen anella: que cauen pel seu propi pes. Són del tipus: "Apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el parlamento de Catalunya". I la llei de la gravetat és dura i castiga molt.
- Les de tipus ABC: "Rajoy garantirà per llei l'ensenyament en castellà". Que s'ha de dir que Rajoy garanteixi res ja té nassos...
- Les que es corden per davant, que les veus venir i les que es corden per darrera..., que quan te n'adones ja te l'han fomut.
- Amb tirants i sense, que dius: si no porta tirants com pot ser que tot això que promets s'aguanti. Fins i tot n'hi ha de silicona, invisibles i desmuntables. Que són així, de posar i treure i te les claven sense pensar-s'hi gaire.
- Hi ha les tipus Wonderbra, que són meravelloses i als mítings de campanya haurien de posar la musiqueta aquella dels anuncis de compreses (a què huelen las nubes? Zum, zum. Zum, zum. Uuuuuí!). Que en Rajoy promet 150 € als pensionistes, doncs en Zapatero 200 €, apa!
O sigui, que això de trobar promeses sostenibles és com comprar un bon sostenidor: que si vas al Women Secret o a l'Oysho trobes cosetes molt mones. Però quan te les poses sempre hi ha alguna costura que pica, no saps si cordar-te'l amb els xecs del mig o del final, perquè amb uns tens la sensació que et cau i l'altre t'apreta. Per tant, si vols una peça bona, allò que se'n diu bona..., més et val anar a cal Ricart que sempre, sempre te'ls acaben arreglant a mida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada