En dies com avui, encara espero la teva trucada. I ho sé que no em trucaràs. Que no em pots trucar, vaja. Però miro i remiro el mòbil, per si hi ha una perduda que et pugui tornar. I no és que fossis de moltes paraules. Les justes, per dir el necessari. Que no en calien més. I ara a mi me'n sobren, i no sé on posar-les. I les aboco aquí. Et trobo a faltar, mame. M'agradaria que em llegissis, perquè et trobo molt a faltar.
Un pet és l'alegria del pobret
Fa 1 mes
1 comentari:
Era la primera vegada que llegia aquest blog. Però aquest post ha estat a punt de posar-me un nus a la gola. Sento el buit que t'ha inspirat, agraeixo que siguis capaç d'expressar-lo amb tanta intensitat.
Publica un comentari a l'entrada