dissabte, 17 d’agost de 2013

Quaranta piscines

Sospiraria pel contrast. No puc, sóc sota l'aigua. Prenc impuls amb el peu contra la paret del meu carril. Ulleres ajustades per no perdre la guia del fons. La primera braçada sempre és la més feixuga: vols apartar l'aigua contra la seva voluntat. La segona et fa recordar que no nedes contra ella sinó que t'empenys agafada a sortints invisibles. Oxigen.

El líquid em frega les costelles i els malucs, els pensaments se'm refreguen pel cervell. La línia blava. No perdis la puta ratlla blava del fons. Els peus es comencen a sincronitzar amb els braços. Ens en queden trenta nou i les farem, Anna. Com qui puja quaranta esglaons de dignitat per reivindicar-se. Per ser. Aire.

Una. Giro. La cadència dels meus moviments comença a formar aquell remolí de líquid al mig de l'espatlla. Ja no m'aturaré. L'aigua llisca per sota el meu ventre. No em penso aturar. Les paraules tampoc ho faran. Les escopiré barrejades amb bombolles de despit. Les he de treure de la meva ment. No s'hi poden quedar. Tallen. Punxen. Les esbufego amb el cap submergit. La línia, Anna. La línia...

Tombo per trentanovena vegada. Aquestes seran ràpides, perquè seran contra tu. Ja no em cal la guia blava. Sé on vaig. Però amb quaranta no en tindré prou encara. No han sortit totes. No encara. Pica paret...


Cap comentari: